En resum: A la major part d'Espanya l'aigua de l'aixeta compleix els mateixos controls legals que l'embotellada i costa centenars de vegades menys. Hi ha dues excepcions reals on l'aixeta perd, i les expliquem en lloc d'amagar-les, perquè una marca d'ampolles dient que l'aixeta és sempre perfecta no seria del tot honesta.

Aigua de l'aixeta o embotellada a Espanya: què diuen les dades

La conversa sobre aigua de l'aixeta o aigua embotellada a Espanya es resol gairebé sempre per costum familiar. Hi ha cases on ningú ha begut de l'aixeta en trenta anys i cases on comprar aigua es considera un malbaratament absurd. Les dues posicions es defensen amb la mateixa convicció i cap sol recolzar-se en una dada. Nosaltres venem ampolles reutilitzables, així que és evident cap a on ens convé inclinar l'article. Precisament per això posarem les fonts al davant i admetrem els dos escenaris en què l'aixeta surt perdent, perquè si t'expliquéssim que l'aigua de l'aixeta és igual de bona a tot Espanya estaríem mentint i tu ho sabries tan bon punt viatjaras a segons quina província.

Qualitat, que és on hi ha menys discussió

L'aigua de consum a la Unió Europea es regula per la Directiva (UE) 2020/2184, que a Espanya es transposa mitjançant el Reial Decret 3/2023. Aquesta norma fixa els paràmetres que cal controlar, amb quina freqüència i quins límits no es poden superar, des de metalls fins a microbiologia. Els resultats d'aquests controls no són secrets, es carreguen al Sistema de Información Nacional de Agua de Consumo del Ministeri de Sanitat, i el teu operador municipal està obligat a informar de la qualitat de l'aigua que subministra.

Això vol dir que l'aigua que surt de la teva aixeta passa controls periòdics obligatoris, amb un marc legal al darrere. L'aigua mineral envasada es regeix per la seva pròpia normativa i també és segura. La conclusió raonable és que en termes de seguretat sanitària, en la immensa majoria de municipis espanyols, la discussió no és de risc. És de gust, de calç i de diners.

Amb un matís important que convé no escombrar sota la catifa. Hi ha municipis amb incidències puntuals, avisos temporals o problemes d'infraestructura local, i hi ha edificis antics on el problema no és a la xarxa sinó a les canonades del mateix immoble. Si tens dubtes sobre el teu cas concret, la resposta és al SINAC i al teu operador, no en un blog d'una marca d'ampolles.

Cost, on la diferència és difícil de discutir

Aquí la comparació no admet gaire interpretació, perquè les dues coses ni tan sols es mesuren en la mateixa unitat. L'aigua de l'aixeta es factura per metre cúbic, és a dir, per cada mil litres. L'aigua embotellada es paga per litre o per garrafa. Quan poses ambdues coses en la mateixa unitat, la diferència es mesura en centenars de vegades, no en percentatges.

No et donarem una xifra tancada perquè el preu de l'aigua varia moltíssim entre comunitats autònomes i entre municipis, i perquè les xifres de supermercat canvien cada temporada. La dada oficial del preu mitjà de l'aigua a Espanya la publica l' Instituto Nacional de Estadística i la teva pròpia factura és més precisa que qualsevol mitjana nacional. El que sí que pots fer en dos minuts és el teu càlcul. Mira els litres que compres a la setmana, multiplica pel preu de la garrafa, multiplica per cinquanta-dos. La xifra anual que en surt sol sorprendre força, sobretot en famílies.

Aquest càlcul és també el que fa que una ampolla reutilitzable es pagui sola en poc temps. Ho desenvolupem amb números a el cost per ús d'una ampolla que dura, que és una forma força més útil de comparar preus que mirar l'etiqueta.

Al cost directe cal sumar-n'hi un que no apareix en cap tiquet. Comprar aigua és carregar pes des del supermercat, dedicar-hi espai d'emmagatzematge en una cuina on normalment no en sobra, recordar-se que s'ha acabat i baixar l'envàs buit al contenidor. En una família de quatre són diversos paquets de garrafes a la setmana moguts a mà de forma indefinida. No és un argument ecològic ni econòmic, és simplement feina domèstica que ningú comptabilitza en comparar preus.

Sobre el que diu l'etiqueta convé a més una aclariment, perquè genera força confusió. La mineralització d'una aigua envasada no la fa millor per defecte. Una aigua de mineralització molt dèbil i una aigua rica en calci o magnesi són adequades per a perfils diferents, i per a la majoria de la població sana la diferència entre l'una i l'altra en el conjunt de la dieta és petita. Si tens una indicació mèdica concreta, per exemple restricció de sodi, aquí sí que l'etiqueta importa i la recomanació ve del teu metge, no d'una comparativa general.

Les dues zones grises que gairebé ningú esmenta

Aquí és on aquest article se separa de la resta. Hi ha dues situacions en què la recomanació de beure de l'aixeta es queda curta i mereixen dir-se amb claredat.

La primera és el gust en zones d'aigua molt dura o amb tractament intens. En bona part del Llevant, del sud i de les illes, l'aigua de l'aixeta té un contingut mineral alt i un gust que a molta gent li resulta desagradable. No és un problema de seguretat, és un problema organolèptic, i dir-li a algú que la seva aigua té bon gust quan no en té no convenç ningú. En aquests casos la solució raonable és filtrar, una gerra filtrant o un filtre d'aixeta, no tornar a la garrafa de plàstic.

La segona és el clor. El gust a piscina que de vegades apareix és la conseqüència directa del que manté l'aigua segura durant tot el recorregut fins a casa teva. Es corregeix en gran part amb una cosa que no costa res, deixar l'aigua reposant en una gerra oberta unes hores a la nevera. El clor residual es volatilitza i el gust millora força. I com que el fred també influeix en quant i amb quin gust beus, aquí entra el que expliquem a aigua freda o aigua del temps.

La part del plàstic, amb el supòsit a la vista

És l'argument més repetit a favor de l'ampolla reutilitzable i també el que més s'infla en màrqueting, així que el posarem amb el supòsit al davant. Cada ampolla reutilitzable té el potencial d'evitar més de 150 ampolles de plàstic a l'any si substitueix consum d'aigua embotellada. La paraula que importa és potencial, perquè el resultat depèn completament dels teus hàbits previs. Si mai has comprat aigua embotellada, la teva ampolla reutilitzable no evita gens de plàstic i continua sent una bona compra per altres raons. Aquest càlcul assumeix una mitjana de tres ampolles d'un sol ús per setmana en països desenvolupats, segons dades de l'EPA del 2022, National Geographic del 2019 i Earthday.org del 2023.

Sobre microplàstics preferim no aportar soroll. Se n'han detectat en aigua envasada i també en aigua de xarxa, és un camp d'investigació obert i els efectes concrets sobre la salut no estan tancats. Quan hi hagi conclusions sòlides les explicarem. Utilitzar un tema sense resoldre com a argument de venda és exactament el que critiquem a com detectar el greenwashing, i quedaria força malament fer-ho aquí.

Què fer amb tot això

Si vius en una zona amb aigua de bon gust, la decisió és senzilla, aixeta i ampolla reutilitzable. Si l'aigua de casa teva té mal gust, filtra en lloc de comprar garrafes, perquè resol el gust sense portar plàstic a casa cada setmana. Si estàs fora tot el dia, l'assumpte no és l'aixeta ni l'ampolla comprada, és tenir amb tu una ampolla que mantingui l'aigua freda prou temps perquè continuïs bevent a mitja tarda, que és quan la majoria de la gent deixa de fer-ho. Quin material aguanta millor això ho comparem a acer, alumini i plàstic.

Nosaltres fem ampolles d'acer inoxidable, i cadascuna finança uns 5,4 litres al mes d'aigua potable en comunitats on l'aixeta encara no existeix, a través de projectes d'atrapanívols. És un contrast que no se'ns escapa mentre escrivim un article sobre si l'aigua de la teva aixeta té gust de clor. Els projectes, amb fotos i dates, són al dashboard d'impacte, i les ampolles a la col·lecció.

Escrit per l'equip de Fluye Bottle