En resum: Un futbolista d'elit no beu aigua quan té set. Segueix un protocol que comença el dia abans del partit i acaba hores després que soni el xiulet final. T'expliquem com funciona, amb dades reals de sudoració en futbol professional.

Com s'hidraten els futbolistes professionals durant un partit del Mundial

Veus un jugador beure aigua a la banda durant els trenta segons que dura un servei de cantonada i penses que aquí acaba la història. No és així. Quan aquest jugador es porta l'ampolla a la boca al minut 63, ja fa setmanes que segueix un pla d'hidratació dissenyat específicament per a ell, amb dades del seu propi cos. La set, de fet, és el senyal que aquest pla intenta evitar que aparegui.

Tot comença abans d'escalfar: mesurar quant es perd

Els cossos mèdics dels equips d'elit coneixen, jugador per jugador, quant suen en diferents condicions. La forma més comuna de mesurar-ho és pesar el futbolista abans i després d'un entrenament en condicions similars a les del partit: la diferència de pes, descomptant el que va beure durant la sessió, és pràcticament aigua perduda per suor. Amb aquesta dada personal, el cos tècnic calcula quant necessita reposar aquest jugador específic, perquè la taxa de sudoració varia molt d'una persona a una altra fins i tot fent el mateix esforç.

Els estudis de referència en futbol professional donen una idea de la magnitud. Maughan (2004) va mesurar una pèrdua mitjana de suor d'aproximadament 2 litres en 90 minuts d'entrenament intens a 24°C amb jugadors de la Premier League anglesa. Shirreffs (2005) va trobar xifres similars, al voltant de 2,2 litres, en jugadors d'elit entrenant a 32°C. La diferència de temperatura entre tots dos estudis explica bona part de la diferència en sudoració: a més calor, més pèrdua, fins i tot en el mateix tipus d'esforç.

La nit i el matí abans del partit també compten

La pre-hidratació, la que ocorre en les 24 hores prèvies al partit, és la part menys visible del protocol i probablement la més decisiva. Un jugador que arriba a l'escalfament ja amb dèficit de líquid no ho pot compensar del tot en els minuts abans del xiulet inicial. Per això els protocols d'hidratació esportiva, com els que resumeix el posicionament oficial del Col·legi Americà de Medicina de l'Esport (Sawka MN et al., ACSM Position Stand, 2007), insisteixen que la ingesta de líquids es planifica amb hores de marge, no al vestidor deu minuts abans de sortir.

Una pràctica habitual és controlar el color de l'orina com a indicador ràpid d'hidratació: com més clara, més hidratat està el jugador. No és ciència exacta ni substitueix un mesurament real, però és un control simple que qualsevol persona, no només un futbolista professional, pot aplicar abans d'una activitat exigent. Sobre altres senyals que el cos no està rebent suficient aigua, estan explicades en senyals que no estàs bevent suficient aigua.

Durant el partit: per què no n'hi ha prou amb esperar la pausa d'aigua

La FIFA aplica cooling breaks quan les condicions de calor ho justifiquen, amb protocols que expliquem en detall en per què la FIFA atura els partits per hidratar els jugadors. Però aquestes pauses no són l'únic moment en el qual un jugador d'elit beu. El descans de 15 minuts és la finestra més gran, i molts equips aprofiten també les aturades de joc, les faltes prop de la banda o els canvis de jugadors per reposar líquid en petites quantitats constants, en comptes d'intentar recuperar de cop tot el perdut.

Quan la suor és abundant i prolongada, com pot passar en un partit que va a la pròrroga, l'aigua sola comença a ser insuficient. El sodi que es perd per la suor també cal reposar-lo, perquè beure només aigua en grans quantitats sense reposar electròlits pot diluir el sodi en sang. Per això molts equips fan servir begudes amb electròlits durant partits llargs o en climes molt calorosos, no com a caprici, sinó com a part del mateix càlcul de reposició que va començar el dia anterior.

Després del xiulet final: la part que ningú veu per televisió

La recuperació post-partit té la seva pròpia lògica, diferent de la de "beure fins a calmar la set". El posicionament de l'ACSM recomana reposar al voltant del 150% del líquid perdut durant l'esforç, precisament perquè el cos continua produint orina en les hores següents i una reposició exacta un a un deixa el jugador en dèficit. És una de les raons per les quals veus els futbolistes continuar bevent al vestidor, a l'autobús i a l'hotel, molt després que el partit hagi acabat.

Un exemple recent de per què tot aquest protocol importa: l'Argentina-Cap Verd del Mundial 2026, que va anar als 120 minuts en la calor de Miami, va mostrar en temps real el que passa quan dos equips esgoten les seves reserves de líquid més enllà del previst. Ho expliquem amb més detall en el que 120 minuts de calor li fan al cos.

El que pots aplicar sense ser futbolista professional

No necessites un cos mèdic ni una bàscula de precisió per aplicar la idea central d'aquest protocol: hidratar-se abans de l'esforç, no només durant, i continuar reposant després encara que la set ja hagi desaparegut. Si fas esport amb regularitat, entrenes al gimnàs o simplement surts a córrer a l'estiu, la lògica és la mateixa que la de qualsevol plantilla del Mundial, només que a menor escala. Per entendre quanta aigua necessita el teu cos en un dia normal, sense partit de fons, la guia completa està en quanta aigua hauries de beure al dia.

Portar amb tu aigua freda, en una ampolla que realment facis servir, és la part més simple del protocol, i també la més fàcil d'oblidar. Aquí tens la col·lecció de Fluye, per a la propera sessió d'entrenament o el proper partit que vegis sota el sol.

Escrit per l'equip de Fluye Bottle